Segurament no heu vist mai un món com aquest. Ni un personatge com el que esteu a punt de conèixer. Ell guarda tot el que viu. Envasa i emmagatzema tots els moments, just abans que arribin al final. Moments inacabats. Deixeu enrere tot el que heu viscut avui. Ara comença una altra història..
Marabunta és bogeria. És descontrol amb classe. No voler despentinar-se i acabar perdent els pantalons. Però amb un somriure a la cara. Marabunta és el nou treball de Guillem Albà & The All in Orchestra. Un xou de clown, enèrgic i energètic, catapultat per la millor música en directe. Esquetx a tempo matemàtic. A l’escenari els artistes lluiten perquè no s’entengui res. Cançons pròpies. Gags absurds. Cabaret. Res no té sentit i tot és possible. Cap ordre establert. És el caos del pallasso. Improvisació: sortir i jugar. Divertir-se passi el que passi, i qui sap què passarà avui. I demà.
Un espectacle gran i simple.  Una oda a la felicitat, a l'optimisme, a la bellesa. Un iceberg al teu carrer, gran, imponent. Una gran ximpleria.  Ell i Ella, com els últims, com els primers, tan minúsculs i perduts, omplint el no-res, observant l'esdevenir. Són dos, dos que no coneixen el llenguatge però parlen. Ietis, pallassos, cavernícoles, nàufrags, miserables i gloriosos.
Amer i Àfrica Circ cia. Bunkai
En l’art marcial del karate, el significat de Bunkai és l’ aplicació pràctica del kata amb un o més contrincants tenint en compte les distàncies i emprant moviments predeterminats. Peça curta de circ on es barreja la tècnica dels equilibris acrobàtics mans a mans amb el karate. Sinopsi A través de la unió del circ i el karate es crea una deconstrucció de dues vides per sorgir en una de nova on la presencia de l’equilibri el desequilibri i el reequilibri porta als protagonistes a la visió comuna d’un nou camí.
foto Gina Aspa
Ho ignorem, però el món és de les pedres. Per fora i per dins, han observat i atrapat la vida en el seu repòs. Algunes, estretament lligades a la vida dels homes, prenen forma de cor. Potser això pot semblar un misteri inexplicable, però no pas per la senyoreta Coral i pel senyor Pedro, hàbils mestres en l'exercici <<geocardioteatralcircense>>, que miren d’esbrinar l'ànima de les pedres. I, malgrat hi ha homes amb el cor petrificat, descobrireu el mineral com batega en una col·lecció insòlita de cors petrificats.
foto Gina Aspa
L’HOME DE PEDRA L’home de pedra te un cor de fang, emmotllable, destructible. L’home de pedra te fuets per braços i ganivets per mans. L’home de pedra te el cor emmotllable a cops de fuet i l’ombra amb ganivetades en la seva silueta, l’ombra és la única que l’acompanya, com a en Peter Pan.
Foto Gna Aspa
Robi i Luca són morts. El Gros i el Prim estan de cos present. Jeckiyll i Hyde han finit. l’August i el Blanc estan KO. I volen gaudir de la seva mort que te gust de pernil serrà, que fa mal com una bufetada ben donada, que es mou a ritme de rumba i que dóna vertigen... com una pirueta mortal. Els pallassos, els homes es moren per estar lluny de la vida, per veure-la, per recordar-la, per aprendre a gaudir-la. PUGILATUS és una lliçó afectuosa del suportar-se quotidià, d’estimar-se amb bogeria, de viure... junts. Andrés Lima
Vicente, generosament, ens invita a passar a la seva llar, o potser hem passat sense que se n’hagi adonat. Tot està completament atrotinat. Un cop dins, veiem en Vicente funcionant amb les seves rutines quotidianes, però aquesta quotidianitat no té res a veure amb la que podíem esperar. Immediatament comença a viure experiències al·lucinatòries que ens faran viatjar del riure al plor amb extremada delicadesa. Descobrirà, i descobrirem, que va ser un gran artista i podrem veure si avui és el dia de desenterrar allò que li va donar tants èxits.
NULLPUNKT., neix de la peça FOS, creada l'any 2014 amb la intenció de posar en escena un número basat en el moviment i l'equilbri sobre un trapezi a baixa alçada, una recerca que començà l'any 2012/13.Després d'aquest embrió, ens trobem en la necessitat de madurar aquesta idea i linea de treball, amb la voluntat d'aprofundir i crear un univers on el trapezi passa a ser una prolongació del terra, creant així la imatge de un cos que pel sol fet d'estar, desestructura la imatge del propi element a través d'un joc de moviment continu, per perdre la identitat i la forma de les figures establerte
Dos homes que solament tenen un desig però el pes de la vida els ha llevat les ganes de seguir perseguint-ho. L'avorriment s'apodera d'ells, els absorbeix i els oculta. Un dia l'oportunitat de canvi els truca a la porta, el timbre que els fa despertar i alhora els espanta, els ofereix sorpreses, pors i l'aliment necessari per adonar-se que els desitjos no cal buscar-los fora, sempre es troben en un mateix, en el seu propi ésser. L'història de dos pallassos.
Artpegio
La Banda Sonada és una orquestra de circ ambientada i dirigida per l'espectador amb les melodies de l'humor. viatjarem en el temps amb les simfonies clàssiques de coneguts músics.
.Malabars i equilibris amb paraigües i música amb un antic piano de manubri. Miss Umbrel·la és un excèntric personatge que barreja elements d'antics espectacles de carrer amb elements del circ més contemporani. Espectacle itinerant de circ de carrer i de proximitat per a tots els públics.  
ATR3S es un número de trapezi, on el 3 adquireix el focus de tot. 3 personatges que juguen sobre el mateix element, que busquen la manera de subsistir en un cercle on sempre hi ha un tercer que queda fora, on es trenca la perfecció del 2, de la parella,... i per què? Perquè jugar és més divertit a 3. Darrera aquest número de trapezi doble a tres hi ha una incansable cerca per aconseguir les màximes oportunitats i fluïdesa en aquesta manera de treballar l'element, fins ara desconeguda per
ATR3S és un espectacle on el nombre 3 adquireix el focus de tot. 3 personatges que entre jocs, cordes i tombarelles busquen la forma de trencar amb la perfecció de la parella, del 2, ... i per què? Perquè jugar és més divertit a 3. Espectacle de circ i teatre d’humor, on la finalitat de tot és el joc, és passar-ho bé, és fer riure, combinant tècniques aèries, acrobàcia de terra, corda i trapezi doble. Tot a tres.
Una pila de plomes llença a l'escenari un personatge que haurà de deslliurar-se d'una d'elles en especial, una ploma obstinada i enganxosa que l'embolica, el persegueix i, finalment, mostra el veritable camí pel qual només es pot creuar volant. El pallasso a Soloni ens dibuixa un vol, ens anima a reptar les lleis físiques resistint-nos, a través del riure, a tocar de peus a terra. Soloni és un petit viatge en el vol d'un pallasso.
inTarsi és la segona creació de la Companyia de Circ “eia”. El seu primer espectacle, CAPAS, s’ha pogut veure a 12 països (més de 150 actuacions) i va donar a la companyia el Premi Ciutat de Barcelona 2011 en la categoria de Circ “pel risc assumit en la investigació i innovació”.
AUTOMATÀRIUM és una instal·lació teatral inspirada en els autòmats escurabutxaques de caire recreatiu construïts a finals del segle XIX i principis del XX. “La Monyos” i la “Gipsy Queen”, dos ginys exposats al Museu dels Autòmats del Tibidabo, a Barcelona, en són una mostra.
Quatre pallassos amb un passat fosc arriben per oferir l’espectacle de la seva vida, que els permetrà tornar a formar part de la societat. “Casualment, durant els últims mesos hem tingut temps de sobres per preparar aquest espectacle de pallassets”, diuen aquests simpàtics artistes de circ. Però atenció, no es refiïn: no són el que semblen!
Acrobàcia, il·lusionisme, transformisme, malabars, humor i amor... En Rodolfo i la Rita no són una parella d'artistes: són la parella. En Rodolfo és hàbil i capaç, la Rita és una flor. En Rodolfo és tècnic i efectiu, la Rita és una flor. En Rodolfo és actiu i seductor, la Rita és una flor... Dos personatges que, lluny de ser una parella perfecta a l'escenari, s'han convertit en uns artistes de circ certament antagònics. Dos pallassos en una història d'amor i odi dins i fora de l'escenari que, tot i així, funcionen! 
Qui és qui en al món del circ? Tandarica Circus Experience és un circ absurd i gens convencional que no té més animals que els seus propis artistes. Després de tota una vida fent els seus números de sempre, arriba l'hora de canviar. Circ clàssic o contemporani? Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions... Tota una reflexió posada en escena que només té un objectiu: matar-te de riure.

Pàgines