foto Gina Aspa
L’HOME DE PEDRA L’home de pedra te un cor de fang, emmotllable, destructible. L’home de pedra te fuets per braços i ganivets per mans. L’home de pedra te el cor emmotllable a cops de fuet i l’ombra amb ganivetades en la seva silueta, l’ombra és la única que l’acompanya, com a en Peter Pan.
Foto Gna Aspa
Robi i Luca són morts. El Gros i el Prim estan de cos present. Jeckiyll i Hyde han finit. l’August i el Blanc estan KO. I volen gaudir de la seva mort que te gust de pernil serrà, que fa mal com una bufetada ben donada, que es mou a ritme de rumba i que dóna vertigen... com una pirueta mortal. Els pallassos, els homes es moren per estar lluny de la vida, per veure-la, per recordar-la, per aprendre a gaudir-la. PUGILATUS és una lliçó afectuosa del suportar-se quotidià, d’estimar-se amb bogeria, de viure... junts. Andrés Lima
Vicente, generosament, ens invita a passar a la seva llar, o potser hem passat sense que se n’hagi adonat. Tot està completament atrotinat. Un cop dins, veiem en Vicente funcionant amb les seves rutines quotidianes, però aquesta quotidianitat no té res a veure amb la que podíem esperar. Immediatament comença a viure experiències al·lucinatòries que ens faran viatjar del riure al plor amb extremada delicadesa. Descobrirà, i descobrirem, que va ser un gran artista i podrem veure si avui és el dia de desenterrar allò que li va donar tants èxits.
NULLPUNKT., neix de la peça FOS, creada l'any 2014 amb la intenció de posar en escena un número basat en el moviment i l'equilbri sobre un trapezi a baixa alçada, una recerca que començà l'any 2012/13.Després d'aquest embrió, ens trobem en la necessitat de madurar aquesta idea i linea de treball, amb la voluntat d'aprofundir i crear un univers on el trapezi passa a ser una prolongació del terra, creant així la imatge de un cos que pel sol fet d'estar, desestructura la imatge del propi element a través d'un joc de moviment continu, per perdre la identitat i la forma de les figures establerte
Dos homes que solament tenen un desig però el pes de la vida els ha llevat les ganes de seguir perseguint-ho. L'avorriment s'apodera d'ells, els absorbeix i els oculta. Un dia l'oportunitat de canvi els truca a la porta, el timbre que els fa despertar i alhora els espanta, els ofereix sorpreses, pors i l'aliment necessari per adonar-se que els desitjos no cal buscar-los fora, sempre es troben en un mateix, en el seu propi ésser. L'història de dos pallassos.
Artpegio
La Banda Sonada és una orquestra de circ ambientada i dirigida per l'espectador amb les melodies de l'humor. viatjarem en el temps amb les simfonies clàssiques de coneguts músics.
Els espectacles itinerants al carrerde la companyiaCirquet Confettiestan pensats  per a ser representats amb el públic ben aprop. Malabars i equilibris amb paraigües i música amb un piano de manubri. Miss Umbrel·la és un excèntric personatge que barreja elements d'antics espectacles de carrer amb elements del circ més contemporani. El millor lloc per a realitzar l’espectacle és en els carrers peatonals i places. És un espectacle pensat per a totes les edats.
Crispetes a F.I.R.A.
Circ, crispetes i música en viu.     F.I.R.A. proposa un univers oníric amalgamat per una música reveladora (original i íntegrament interpretada en viu) i un fabulós joc de llums.
ATR3S es un número de trapezi, on el 3 adquireix el focus de tot. 3 personatges que juguen sobre el mateix element, que busquen la manera de subsistir en un cercle on sempre hi ha un tercer que queda fora, on es trenca la perfecció del 2, de la parella,... i per què? Perquè jugar és més divertit a 3. Darrera aquest número de trapezi doble a tres hi ha una incansable cerca per aconseguir les màximes oportunitats i fluïdesa en aquesta manera de treballar l'element, fins ara desconeguda per
ATR3S és un espectacle on el nombre 3 adquireix el focus de tot. 3 personatges que entre jocs, cordes i tombarelles busquen la forma de trencar amb la perfecció de la parella, del 2, ... i per què? Perquè jugar és més divertit a 3. Espectacle de circ i teatre d’humor, on la finalitat de tot és el joc, és passar-ho bé, és fer riure, combinant tècniques aèries, acrobàcia de terra, corda i trapezi doble. Tot a tres.
Una pila de plomes llença a l'escenari un personatge que haurà de deslliurar-se d'una d'elles en especial, una ploma obstinada i enganxosa que l'embolica, el persegueix i, finalment, mostra el veritable camí pel qual només es pot creuar volant. El pallasso a Soloni ens dibuixa un vol, ens anima a reptar les lleis físiques resistint-nos, a través del riure, a tocar de peus a terra. Soloni és un petit viatge en el vol d'un pallasso.
inTarsi és la segona creació de la Companyia de Circ “eia”. El seu primer espectacle, CAPAS, s’ha pogut veure a 12 països (més de 150 actuacions) i va donar a la companyia el Premi Ciutat de Barcelona 2011 en la categoria de Circ “pel risc assumit en la investigació i innovació”.
AUTOMATÀRIUM és una instal·lació teatral inspirada en els autòmats escurabutxaques de caire recreatiu construïts a finals del segle XIX i principis del XX. “La Monyos” i la “Gipsy Queen”, dos ginys exposats al Museu dels Autòmats del Tibidabo, a Barcelona, en són una mostra.
Quatre pallassos amb un passat fosc arriben per oferir l’espectacle de la seva vida, que els permetrà tornar a formar part de la societat. “Casualment, durant els últims mesos hem tingut temps de sobres per preparar aquest espectacle de pallassets”, diuen aquests simpàtics artistes de circ. Però atenció, no es refiïn: no són el que semblen!
Acrobàcia, il·lusionisme, transformisme, malabars, humor i amor... En Rodolfo i la Rita no són una parella d'artistes: són la parella. En Rodolfo és hàbil i capaç, la Rita és una flor. En Rodolfo és tècnic i efectiu, la Rita és una flor. En Rodolfo és actiu i seductor, la Rita és una flor... Dos personatges que, lluny de ser una parella perfecta a l'escenari, s'han convertit en uns artistes de circ certament antagònics. Dos pallassos en una història d'amor i odi dins i fora de l'escenari que, tot i així, funcionen! 
Qui és qui en al món del circ? Tandarica Circus Experience és un circ absurd i gens convencional que no té més animals que els seus propis artistes. Després de tota una vida fent els seus números de sempre, arriba l'hora de canviar. Circ clàssic o contemporani? Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions... Tota una reflexió posada en escena que només té un objectiu: matar-te de riure.
S'anomena retro-balkan-rock'n'roll circus, però parlant en plata es tracta de quatre artistes bojos com un llum de carbur que no paren de fer el pallasso, malabars i acrobàcies a ritme trepidant. Són artistes d'aquells que es juguen la seva pròpia vida, i si no és la seva, que sigui la d'algú del públic! No podeu faltar: cada funció pot ser la última...
En Trinxeta sempre celebra el seu aniversari fent una festa, però aquesta vegada no convida a ningú perquè està trist. Ha rebut males notícies, diuen que el fan fora de casa seva, ha de marxar i no hi ha res a fer. El seu amic Makutu es convida ell solet a la festa i intenta animar el seu amic de les maneres més inversemblants. Al llarg de l'espectacle Trinxeta rebrà mostres d'afecte i regals dels seus amics. L’amistat és el nus de la història i el valor més destacable de Desencaixats. La manera com l'amistat minimitza l'impacte de les pitjors notícies. La companyia Filigranes presenta un espectacle de pallassos clàssic, per a un públic infantil i familiar, preferentment d'edats compreses entre 5 i 10 anys. Així i tot no deixa de tenir el seu punt de crítica social, volent aportar el punt dramàtic del problema real de la pobresa i l'accès a la vivenda de moltes persones. Els Pallassos volen deixar constància a l'escenari que la seva font d'inspiració és el món que els envolta i que d'aquest és del que hem de riure'ns i compartir per a ser feliços.    
Entredos és un espectacle que fusiona el teatre gestual, el circ, la dansa i la manipulació d'objectes amb la finalitat de narrar la història d'un personatge turmentat que desperta en un món fantàstic. Un espectacle visual, fresc, divertit, poètic, oníric,innovador, tendre, elegant...que acosta l'espectador a la realitat del món dels somnis i l'imaginari. Una nova creació de la companyia Capicua, que sorgeix de la trobada entre Oscar Valsecchi, Rebeca i Yolanda Gutiérrez, i Sira Bover. Estrenat a finals e 2013, és premi del públic com a millor espectacle de teatre a la fira internacional de teatre i dansa d'Osca 2013. Nominació a la millor posada en escena als premis Zirkolika de Catalunya 2013. Segell de qualitat del move award (more quality visual theatre for europe). I premi del jurat al millor espectacle de teatre de carrer en l'off de carrer de les festes del pilar de Saragossa 2014. 
...fos del que hagues pogut ser i ha estat, dels moments que ja han passat i dels camins que no hem agafat, d'un exili obligat, del grec llum, fos de tu, de materia en estat de transició, fos de les paraules que sempre hauria volgut dir-te, de la primera i tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu de ser, fuera o fosse, fos d'un agarraito en un m2 o d'un chaparrito de machin, de repetir la mateixa sil.laba incansablement, d'invents inventats en sales d'espera, de veure't dormir cada dia i despertar-me amb tu,ΦΩΣ, fos...

Pàgines