Un vehicle espacial ha arribat als vostres carrers. Exploren els terrícoles com si fossin autèntics alienígenes i els sotmeten als experiments més perillosos: música en directe, rialles, confeti, aigua... Tot, és clar, pel bé de la ciència! Un vehicle convertit en un autèntic cotxe lunar, un prototip propi de la NASA pilotat per cinc experts musiclownstronautes. Música, llum, aigua, colors i màxima diversió en una cercavila de pel·lícula!
Quan es va estrenar, fa cent cinquanta anys, The incredible box va ser un èxit. Avui el director i dos excèntrics ajudants intenten mantenir la grandesa del xou. Però la genialitat no s’hereta..., encara que potser després d’intentar-ho tant aconseguiran ser magnífics.
Segurament no heu vist mai un món com aquest. Ni un personatge com el que esteu a punt de conèixer. Ell guarda tot el que viu. Envasa i emmagatzema tots els moments, just abans que arribin al final. Moments inacabats. Deixeu enrere tot el que heu viscut avui. Ara comença una altra història..
Marabunta és bogeria. És descontrol amb classe. No voler despentinar-se i acabar perdent els pantalons. Però amb un somriure a la cara. Marabunta és el nou treball de Guillem Albà & The All in Orchestra. Un xou de clown, enèrgic i energètic, catapultat per la millor música en directe. Esquetx a tempo matemàtic. A l’escenari els artistes lluiten perquè no s’entengui res. Cançons pròpies. Gags absurds. Cabaret. Res no té sentit i tot és possible. Cap ordre establert. És el caos del pallasso. Improvisació: sortir i jugar. Divertir-se passi el que passi, i qui sap què passarà avui. I demà.
Un espectacle gran i simple.  Una oda a la felicitat, a l'optimisme, a la bellesa. Un iceberg al teu carrer, gran, imponent. Una gran ximpleria.  Ell i Ella, com els últims, com els primers, tan minúsculs i perduts, omplint el no-res, observant l'esdevenir. Són dos, dos que no coneixen el llenguatge però parlen. Ietis, pallassos, cavernícoles, nàufrags, miserables i gloriosos.
Amer i Àfrica Circ cia. Bunkai
En l’art marcial del karate, el significat de Bunkai és l’ aplicació pràctica del kata amb un o més contrincants tenint en compte les distàncies i emprant moviments predeterminats. Peça curta de circ on es barreja la tècnica dels equilibris acrobàtics mans a mans amb el karate. Sinopsi A través de la unió del circ i el karate es crea una deconstrucció de dues vides per sorgir en una de nova on la presencia de l’equilibri el desequilibri i el reequilibri porta als protagonistes a la visió comuna d’un nou camí.
foto Gina Aspa
Ho ignorem, però el món és de les pedres. Per fora i per dins, han observat i atrapat la vida en el seu repòs. Algunes, estretament lligades a la vida dels homes, prenen forma de cor. Potser això pot semblar un misteri inexplicable, però no pas per la senyoreta Coral i pel senyor Pedro, hàbils mestres en l'exercici <<geocardioteatralcircense>>, que miren d’esbrinar l'ànima de les pedres. I, malgrat hi ha homes amb el cor petrificat, descobrireu el mineral com batega en una col·lecció insòlita de cors petrificats.
foto Gina Aspa
L’HOME DE PEDRA L’home de pedra te un cor de fang, emmotllable, destructible. L’home de pedra te fuets per braços i ganivets per mans. L’home de pedra te el cor emmotllable a cops de fuet i l’ombra amb ganivetades en la seva silueta, l’ombra és la única que l’acompanya, com a en Peter Pan.
Dos homes que solament tenen un desig però el pes de la vida els ha llevat les ganes de seguir perseguint-ho. L'avorriment s'apodera d'ells, els absorbeix i els oculta. Un dia l'oportunitat de canvi els truca a la porta, el timbre que els fa despertar i alhora els espanta, els ofereix sorpreses, pors i l'aliment necessari per adonar-se que els desitjos no cal buscar-los fora, sempre es troben en un mateix, en el seu propi ésser. L'història de dos pallassos.
Artpegio
La Banda Sonada és una orquestra de circ ambientada i dirigida per l'espectador amb les melodies de l'humor. viatjarem en el temps amb les simfonies clàssiques de coneguts músics.
.Malabars i equilibris amb paraigües i música amb un antic piano de manubri. Miss Umbrel·la és un excèntric personatge que barreja elements d'antics espectacles de carrer amb elements del circ més contemporani. Espectacle itinerant de circ de carrer i de proximitat per a tots els públics.  
ATR3S es un número de trapezi, on el 3 adquireix el focus de tot. 3 personatges que juguen sobre el mateix element, que busquen la manera de subsistir en un cercle on sempre hi ha un tercer que queda fora, on es trenca la perfecció del 2, de la parella,... i per què? Perquè jugar és més divertit a 3. Darrera aquest número de trapezi doble a tres hi ha una incansable cerca per aconseguir les màximes oportunitats i fluïdesa en aquesta manera de treballar l'element, fins ara desconeguda per
ATR3S és un espectacle on el nombre 3 adquireix el focus de tot. 3 personatges que entre jocs, cordes i tombarelles busquen la forma de trencar amb la perfecció de la parella, del 2, ... i per què? Perquè jugar és més divertit a 3. Espectacle de circ i teatre d’humor, on la finalitat de tot és el joc, és passar-ho bé, és fer riure, combinant tècniques aèries, acrobàcia de terra, corda i trapezi doble. Tot a tres.
Una pila de plomes llença a l'escenari un personatge que haurà de deslliurar-se d'una d'elles en especial, una ploma obstinada i enganxosa que l'embolica, el persegueix i, finalment, mostra el veritable camí pel qual només es pot creuar volant. El pallasso a Soloni ens dibuixa un vol, ens anima a reptar les lleis físiques resistint-nos, a través del riure, a tocar de peus a terra. Soloni és un petit viatge en el vol d'un pallasso.
inTarsi és la segona creació de la Companyia de Circ “eia”. El seu primer espectacle, CAPAS, s’ha pogut veure a 12 països (més de 150 actuacions) i va donar a la companyia el Premi Ciutat de Barcelona 2011 en la categoria de Circ “pel risc assumit en la investigació i innovació”.
AUTOMATÀRIUM és una instal·lació teatral inspirada en els autòmats escurabutxaques de caire recreatiu construïts a finals del segle XIX i principis del XX. “La Monyos” i la “Gipsy Queen”, dos ginys exposats al Museu dels Autòmats del Tibidabo, a Barcelona, en són una mostra.
Quatre pallassos amb un passat fosc arriben per oferir l’espectacle de la seva vida, que els permetrà tornar a formar part de la societat. “Casualment, durant els últims mesos hem tingut temps de sobres per preparar aquest espectacle de pallassets”, diuen aquests simpàtics artistes de circ. Però atenció, no es refiïn: no són el que semblen!
Qui és qui en al món del circ? Tandarica Circus Experience és un circ absurd i gens convencional que no té més animals que els seus propis artistes. Després de tota una vida fent els seus números de sempre, arriba l'hora de canviar. Circ clàssic o contemporani? Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions... Tota una reflexió posada en escena que només té un objectiu: matar-te de riure.
S'anomena retro-balkan-rock'n'roll circus, però parlant en plata es tracta de quatre artistes bojos com un llum de carbur que no paren de fer el pallasso, malabars i acrobàcies a ritme trepidant. Són artistes d'aquells que es juguen la seva pròpia vida, i si no és la seva, que sigui la d'algú del públic! No podeu faltar: cada funció pot ser la última...
Entredos és un espectacle que fusiona el teatre gestual, el circ, la dansa i la manipulació d'objectes amb la finalitat de narrar la història d'un personatge turmentat que desperta en un món fantàstic. Un espectacle visual, fresc, divertit, poètic, oníric,innovador, tendre, elegant...que acosta l'espectador a la realitat del món dels somnis i l'imaginari. Una nova creació de la companyia Capicua, que sorgeix de la trobada entre Oscar Valsecchi, Rebeca i Yolanda Gutiérrez, i Sira Bover. Estrenat a finals e 2013, és premi del públic com a millor espectacle de teatre a la fira internacional de teatre i dansa d'Osca 2013. Nominació a la millor posada en escena als premis Zirkolika de Catalunya 2013. Segell de qualitat del move award (more quality visual theatre for europe). I premi del jurat al millor espectacle de teatre de carrer en l'off de carrer de les festes del pilar de Saragossa 2014. 

Pàgines