Naïf
De mica en mica la fàbrica es va anar adormint. Però en Toti seguia allà, buscant on havia anat tothom. Arrossegava la bossa de deixalles que el lligava a aquells temps. Ell, una mosca i una ànima atrapada en els compassos de les màquines eren els únics supervivents d’uns temps que van marxar.
Atempo
Atempo és un dibuix musical, un espai irreal, una terra de ningú on quatre personatges es troben. Allà compartiran fragments de dues realitats, una de quotidiana i una altra de màgica. Ells es coneixen... però no ho recorden. La música serà la clau per arribar a comunicar-­se.
Bambola
Al laboratori d'un professor boig les criatures prenen vida pel poder de melodies estranyes. El seu gran experiment, la ballarina de la caixa de música, no funcionarà como espera... Una al·legoria sobre la rebel·lió de les màquines contra els seus creadors.
The Flamingo's
Per fi, després de tota una vida duent el circ arreu del món, The Flamingo’s tornen per primer cop. Ridículs, rancis, passats de moda i de bon gust dubtós, malgrat la seva experiència són incapaços de reconèixer on hi ha el talent de debò, i no només això, a més el volen amagar. Els acords i desacords faran que la funció no s’aturi i aquí no ha passat res, o sí. The Flamingo’s és un espectacle de circ per a tota la família, on els malabars, l’humor i els monocicles són les eines dels artistes per ficar-se el públic a la butxaca.
El corazón del ángel
Coreografia aèria sobre trapezi fix. Inspirada en la pel·lícula Angel Heart, d'Alan Parker, amb música del film.
L'atzar
A partir d’accions molt quotidianes de l'imaginari femení, tres personatges amb tres històries diferents es mouen per l’escena. De seguida ens hi reconeixerem per la seva proximitat. Aquest és el primer espectacle sense text que ens va obrir les portes a gires i festivals internacionals.
Calma
El tren se'n va, el silenci envaeix l'andana. Ara només resta esperar el pròxim comboi. Tic-tac, tic-tac... i de l'espera, avorriment; i de l'avorriment, fantasia. Personatges i situacions imaginàries prenen vida. De la maleta broten mons onírics. Tic-tac, tic-tac. No perdis la calma.
Xicana
La Xicana és una pallassa tendra i innocent que vol fer màgia, però sempre s'equivoca. Veu la màgia quan no n'hi ha i quan hi ha màgia de veritat s'equivoca. Realitza tot una serie de jocs de màgia on el més important és la travessia, el desenvolupament del joc, amb la participació de tots els assistents.  
Aprendre, començar a perdre
Aquest espectacle proposa una lectura poètica del procés humà de la creació circense, tant contemporània com tradicional, plantejant algunes metàfores al voltant dels éssers que la generen i la seva relació física amb temes com la por, el dolor, el cansament, el desig i el risc.
Moirai
Un violoncel suspès per una corda en l'aire. El violoncel gira com un fus —instrument que fila— i en fer-ho comença el joc que obre la porta a un univers fantàstic. En girar desencadena la transformació dels personatges i teixeix la trama de l'espectacle.
Entre pinces
Quan surt de la dutxa es troba els convidats al menjador de casa. Es veu obligat a vestir-se de la manera més inversemblant, sobre el fil de l’estenedor i entre pinces. Un cop arreglat, decideix convertir el públic en l’orquestra, i ell n’és el director! Esteu preparats per veure una cosa impossible?
Catorze
Espectacle sobre teles verticals. Inspirat en el conte de Borges La casa de Asterión. Coreografiat sobre música d'arrels àrabs.
Penèlope
Un fil conductor ens porta a explicar les diferents situacions del mite grec. Aquest fil ens permet fer i desfer un tapis, on Penèlope pallassa, tot i esperar, gaudeix compartint les situacions més poètiques i tendres d’aquesta espera així com les més absurdes i còmiques.  
Charabia
Espectacle de circ-teatre que ens transporta a un circ estrany, inspirat en una estètica propera a Jules Verne. Tres personatges anacrònics, a mig camí entre realitat i ficció, transformen objectes d'ús quotidià en sorprenent material artístic i parlen un llenguatge propi, la charabia. L'escena, a poc a poc, es transforma a mesura que l’extravagant carro que condueixen es va convertint en una pista de circ, amb el teló de fons i la petita orquestra. Humor, música, equilibris, teatre gestual, malabars, dansa?...
Último, el baile
Último, el baile proposa un nou espai per a la trobada de la dansa i el circ, tot creant un llenguatge propi que permeti acostar aquestes disciplines a l'espectador, per oferir un espectacle fresc i divertit que reflexiona sobre el que anomenem "moments de felicitat". Desafiant la gravetat i els límits, el públic compartirà juntament amb els intèrprets aquest viatge ple de personatges, dansa i música.
In situ
El primer treball de Boni, recopilació de les seves pròpies anècdotes i experiències, mostra les peripècies d'un personatge que malgrat la seva habilitat amb tota mena d'artefactes aspira a convertir-se en una estrella de la música.
Efecte Doppler
Després d'intenses deliberacions sobre la curvatura de l'espai temps i de l'espín de les partícules, vam decidir crear un espectacle de circ en el qual desafiéssim les lleis de la física. Amb una acurada posada en escena, l'espectacle combina diverses tècniques de circ, com els malabars i l'acrobàcia.
Risc
Risc narra la relació d'una parella explicada d'una manera inusual, utilitzant mitjans audiovisuals i sense text. Barreja l'humor amb disciplines de circ com el llançament de ganivets i el fuet, a més d'unes simpàtiques acrobàcies. Tot això aglutinat mitjançant un llenguatge poètic.
Circus Klezmer
En un poble de l'est d'Europa que no queda lluny ni a prop, en una època que no és la d'ara ni la d'abans ni després, s'està cuinant un gran banquet. La gent del poble, entusiasmada, va d'una banda a l'altra fent malabars, acrobàcies i mil peripècies: avui és un dia molt especial.    
Acorde
Acorde és un espectacle íntim, una proposta propera al teatre d'objectes en la qual aquests cobren vida per mitjà del circ i de l'antic teatre de barraca. Un muntatge transparent en el qual el poc es transforma en molt.

Pàgines