Mercedes Martín i Pablo Raffo treballen junts des de l´any 2005 i tenen una llarga trajectòria en el món del circ. Des de l´any 2011 la companyia resideix a Barcelona i treballa per tot Europa oferint espectacles de diferents formats, exposant les seves inquietuds. Comparteixen la passió per la disciplina del mà a mà amb les acrobàcies i combinen amb habilitat la força, la flexibilitat i la precisió. En aquest espectacle ens parlen, a cop d´acrobàcies, de les relacions humanes, tot partint de la història de dues ànimes en conflicte.
 |
 Un clown als Jocs Olímpics ...
Després d'anys d'entrenament, ha arribat el gran dia! El destí d'un país sencer, Itàlia, està a càrrec de Camilo clown! Mamma Mia! Camilo es comprometrà amb valentia, amor i humor en una fantàstica olimpíada, amb l'esperança de fer del seu país l'orgull nacional! La cerimònia d'obertura, les medalles i les disciplines de la mes importants. Aquest espectacle, sense paraules, té com a repte guanyar el cor de el públic i, sens dubte, ser recompensat amb un riure que serà la seva veritable medalla d'or ..!
|
 Una exploració de manipulacions extremes del cos humà, on diversitats, anomalies i limitacions son recursos per crear estratègies alternatives de supervivència.
|
 A UN PEBROT LI AFEGIM ALES I ES TRANSFORMA EN UNA PAPALLONA...AIXÒ ÉS UM BELO DIA
Um belo dia és un projecte de vida construït per la Dulce Duca i la Iris. Vida en forma d’espectacle.
Dulce Duca incorpora els malabars, la manipulació i els equilibris de les maces amb un llenguatge corporal únic i impactant, transmeten emocions en una peça que integra i intriga al públic de totes les edats. |
 A UN PEBROT LI AFEGIM ALES I ES TRANSFORMA EN UNA PAPALLONA...AIXÒ ÉS UM BELO DIA
Um belo dia és un projecte de vida construït per la Dulce Duca i la Iris. Vida en forma d’espectacle.
Dulce Duca incorpora els malabars, la manipulació i els equilibris de les maces amb un llenguatge corporal únic i impactant, transmeten emocions en una peça que integra i intriga al públic de totes les edats.
Um belo dia neix de les entranyes i connecta amb l’espectador de forma primordial, pura i simple.
|
 SINOPSIS
Nu és un espectacle de circ que vol parlar amb senzillesa i transparència de les relacions humanes a partir d’objectes quotidians. I és que són precisament aquests objectes quotidians, de colors llampants, que en contacte amb els cossos dels personatges crearan situacions absurdes, plenes d’humor, màgia i poesia. |
 NAQBA, és un espectacle de circ i dansa que parla del temps que es crea en ser sentenciat per la mort en un conflicte bèlic, i de le realcions que es creen entre aquells que es queden i els que converteixen en invisibles.
|
 Un pallasso, una cadira i una maleta: tres companys de viatge. Quan estan sols s’aturen, seuen i contemplen. Ara fa sol, ara fa núvol i ara sol... i núvol. Un pallasso innocent, però conscient, que té qualsevol recurs per a combatre l’avorriment; Una cadira per a seure, per a jugar, per a ballar, i per a mil històries més; I una maleta que no sabem què hi ha a dins. “Tot sol... I núvol” transforma la realitat en ficció.́ “Tot sol” en busca de... companyia; “I núvol” per allò que ens agradaria dir i no ens atrevim. “Tot sol... |
 Humor, fantasia i joc es barregen per tocar tots els matisos de la Felicitat - el somriure, el sospir, l'èmfasi, l'espera, l'estupor i la tendresa – i arribar a un públic de
totes les edats.
Un espectacle d'interacció, comèdia gestual i improvisació que utilitza tècniques de clownerie i manipulació d'objectes.
|
 Punt i Coma no estan.
El seu món no existeix
i si vostè pot veure'ls, és un privilegiat.
Al seu món fantàstic els objectes prenen vida, els moviments parlen i les paraules volen. Coexisteixen en un fragment oblidat entre temps i espai, en un lloc on les imatges ballen i la fragilitat tremola, un espai únic habitat per objectes reinventats i éssers estranys, un lloc màgic i sorprenent, inquietament proper.
En el seu món poètic, les coses no són el que semblen, ells tampoc. |
 Segurament no heu vist mai un món com aquest. Ni un personatge com el que esteu a punt de conèixer. Ell guarda tot el que viu. Envasa i emmagatzema tots els moments, just abans que arribin al final. Moments inacabats. Deixeu enrere tot el que heu viscut avui. Ara comença una altra història..
|
 Marabunta és bogeria. És descontrol amb classe. No voler despentinar-se i acabar perdent els pantalons. Però amb un somriure a la cara. Marabunta és el nou treball de Guillem Albà & The All in Orchestra. Un xou de clown, enèrgic i energètic, catapultat per la millor música en directe. Esquetx a tempo matemàtic. A l’escenari els artistes lluiten perquè no s’entengui res. Cançons pròpies. Gags absurds. Cabaret. Res no té sentit i tot és possible. Cap ordre establert. És el caos del pallasso. Improvisació: sortir i jugar. Divertir-se passi el que passi, i qui sap què passarà avui. I demà. |
 Un espectacle gran i simple.
Una oda a la felicitat, a l'optimisme, a la bellesa.
Un iceberg al teu carrer, gran, imponent.
Una gran ximpleria.
Ell i Ella, com els últims, com els primers, tan minúsculs i perduts, omplint el no-res, observant l'esdevenir. Són dos, dos que no coneixen el llenguatge però parlen. Ietis, pallassos, cavernícoles, nàufrags, miserables i gloriosos.
|
 En l’art marcial del karate, el significat de Bunkai és l’ aplicació pràctica del kata amb un o més contrincants tenint en compte les distàncies i emprant moviments predeterminats.
Peça curta de circ on es barreja la tècnica dels equilibris acrobàtics mans a mans amb el karate.
Sinopsi
A través de la unió del circ i el karate es crea una deconstrucció de dues vides per sorgir en una de nova on la presencia de l’equilibri el desequilibri i el reequilibri porta als protagonistes a la visió comuna d’un nou camí. |
 Ho ignorem, però el món és de les pedres. Per fora i per dins, han observat i atrapat la vida en el seu repòs. Algunes, estretament lligades a la vida dels homes, prenen forma de cor. Potser això pot semblar un misteri inexplicable, però no pas per la senyoreta Coral i pel senyor Pedro, hàbils mestres en l'exercici <<geocardioteatralcircense>>, que miren d’esbrinar l'ànima de les pedres. I, malgrat hi ha homes amb el cor petrificat, descobrireu el mineral com batega en una col·lecció insòlita de cors petrificats. |
 L’HOME DE PEDRA
L’home de pedra te un cor de fang, emmotllable, destructible.
L’home de pedra te fuets per braços i ganivets per mans.
L’home de pedra te el cor emmotllable a cops de fuet i l’ombra amb ganivetades en la seva silueta, l’ombra és la única que l’acompanya, com a en Peter Pan. |
 Robi i Luca són morts. El Gros i el Prim estan de cos present. Jeckiyll i Hyde han finit. l’August i el Blanc estan KO. I volen gaudir de la seva mort que te gust de pernil serrà, que fa mal com una bufetada ben donada, que es mou a ritme de rumba i que dóna vertigen... com una pirueta mortal. Els pallassos, els homes es moren per estar lluny de la vida, per veure-la, per recordar-la, per aprendre a gaudir-la. PUGILATUS és una lliçó afectuosa del suportar-se quotidià, d’estimar-se amb bogeria, de viure... junts.
Andrés Lima
|
 Vicente, generosament, ens invita a passar a la seva llar, o potser hem passat sense que se n’hagi adonat. Tot està completament atrotinat.
Un cop dins, veiem en Vicente funcionant amb les seves rutines quotidianes, però aquesta quotidianitat no té res a veure amb la que podíem esperar. Immediatament comença a viure experiències al·lucinatòries que ens faran viatjar del riure al plor amb extremada delicadesa. Descobrirà, i descobrirem, que va ser un gran artista i podrem veure si avui és el dia de desenterrar allò que li va donar tants èxits. |
 NULLPUNKT., neix de la peça FOS, creada l'any 2014 amb la intenció de posar en escena un número basat en el moviment i l'equilbri sobre un trapezi a baixa alçada, una recerca que començà l'any 2012/13.Després d'aquest embrió, ens trobem en la necessitat de madurar aquesta idea i linea de treball, amb la voluntat d'aprofundir i crear un univers on el trapezi passa a ser una prolongació del terra, creant així la imatge de un cos que pel sol fet d'estar, desestructura la imatge del propi element a través d'un joc de moviment continu, per perdre la identitat i la forma de les figures establerte |
 Dos homes que solament tenen un desig però el pes de la vida els ha llevat les ganes de seguir perseguint-ho. L'avorriment s'apodera d'ells, els absorbeix i els oculta. Un dia l'oportunitat de canvi els truca a la porta, el timbre que els fa despertar i alhora els espanta, els ofereix sorpreses, pors i l'aliment necessari per adonar-se que els desitjos no cal buscar-los fora, sempre es troben en un mateix, en el seu propi ésser. L'història de dos pallassos.
|
