A UN PEBROT LI AFEGIM ALES I ES TRANSFORMA EN UNA PAPALLONA...AIXÒ ÉS UM BELO DIA
Um belo dia és un projecte de vida construït per la Dulce Duca i la Iris. Vida en forma d’espectacle.
Dulce Duca incorpora els malabars, la manipulació i els equilibris de les maces amb un llenguatge corporal únic i impactant, transmeten emocions en una peça que integra i intriga al públic de totes les edats.
Um belo dia neix de les entranyes i connecta amb l’espectador de forma primordial, pura i simple.
 |
 Invisibles és un magnífic espectacle de circ que trenca els esquemes tradicionals a la recerca d’un espectacle en que l’excel·lència dels exercicis se supedita a la poètica de l’espai i del moviment”, Santi Fontdevila al Diari Ara.
L'espectacle
Cadascú de nosaltres fugim de la soledat, dels problemes, de la foscor, de la por. Són fugides personals, interiors. Però també n’hi ha de tangibles, de visibles. Fugim de la fam i de les guerres, fugim de la violència i de la mort. Fugim per viure, buscant un futur millor. |
 NAQBA, és un espectacle de circ i dansa que parla del temps que es crea en ser sentenciat per la mort en un conflicte bèlic, i de le realcions que es creen entre aquells que es queden i els que converteixen en invisibles.
|
 Un pallasso, una cadira i una maleta: tres companys de viatge. Quan estan sols s’aturen, seuen i contemplen. Ara fa sol, ara fa núvol i ara sol... i núvol. Un pallasso innocent, però conscient, que té qualsevol recurs per a combatre l’avorriment; Una cadira per a seure, per a jugar, per a ballar, i per a mil històries més; I una maleta que no sabem què hi ha a dins. “Tot sol... I núvol” transforma la realitat en ficció.́ “Tot sol” en busca de... companyia; “I núvol” per allò que ens agradaria dir i no ens atrevim. “Tot sol... |
 Humor, fantasia i joc es barregen per tocar tots els matisos de la Felicitat - el somriure, el sospir, l'èmfasi, l'espera, l'estupor i la tendresa – i arribar a un públic de
totes les edats.
Un espectacle d'interacció, comèdia gestual i improvisació que utilitza tècniques de clownerie i manipulació d'objectes.
|
 Punt i Coma no estan.
El seu món no existeix
i si vostè pot veure'ls, és un privilegiat.
Al seu món fantàstic els objectes prenen vida, els moviments parlen i les paraules volen. Coexisteixen en un fragment oblidat entre temps i espai, en un lloc on les imatges ballen i la fragilitat tremola, un espai únic habitat per objectes reinventats i éssers estranys, un lloc màgic i sorprenent, inquietament proper.
En el seu món poètic, les coses no són el que semblen, ells tampoc. |
 Segurament no heu vist mai un món com aquest. Ni un personatge com el que esteu a punt de conèixer. Ell guarda tot el que viu. Envasa i emmagatzema tots els moments, just abans que arribin al final. Moments inacabats. Deixeu enrere tot el que heu viscut avui. Ara comença una altra història..
|
 Marabunta és bogeria. És descontrol amb classe. No voler despentinar-se i acabar perdent els pantalons. Però amb un somriure a la cara. Marabunta és el nou treball de Guillem Albà & The All in Orchestra. Un xou de clown, enèrgic i energètic, catapultat per la millor música en directe. Esquetx a tempo matemàtic. A l’escenari els artistes lluiten perquè no s’entengui res. Cançons pròpies. Gags absurds. Cabaret. Res no té sentit i tot és possible. Cap ordre establert. És el caos del pallasso. Improvisació: sortir i jugar. Divertir-se passi el que passi, i qui sap què passarà avui. I demà. |
 Un espectacle gran i simple.
Una oda a la felicitat, a l'optimisme, a la bellesa.
Un iceberg al teu carrer, gran, imponent.
Una gran ximpleria.
Ell i Ella, com els últims, com els primers, tan minúsculs i perduts, omplint el no-res, observant l'esdevenir. Són dos, dos que no coneixen el llenguatge però parlen. Ietis, pallassos, cavernícoles, nàufrags, miserables i gloriosos.
|
 En l’art marcial del karate, el significat de Bunkai és l’ aplicació pràctica del kata amb un o més contrincants tenint en compte les distàncies i emprant moviments predeterminats.
Peça curta de circ on es barreja la tècnica dels equilibris acrobàtics mans a mans amb el karate.
Sinopsi
A través de la unió del circ i el karate es crea una deconstrucció de dues vides per sorgir en una de nova on la presencia de l’equilibri el desequilibri i el reequilibri porta als protagonistes a la visió comuna d’un nou camí. |
 Ho ignorem, però el món és de les pedres. Per fora i per dins, han observat i atrapat la vida en el seu repòs. Algunes, estretament lligades a la vida dels homes, prenen forma de cor. Potser això pot semblar un misteri inexplicable, però no pas per la senyoreta Coral i pel senyor Pedro, hàbils mestres en l'exercici <<geocardioteatralcircense>>, que miren d’esbrinar l'ànima de les pedres. I, malgrat hi ha homes amb el cor petrificat, descobrireu el mineral com batega en una col·lecció insòlita de cors petrificats. |
 L’HOME DE PEDRA
L’home de pedra te un cor de fang, emmotllable, destructible.
L’home de pedra te fuets per braços i ganivets per mans.
L’home de pedra te el cor emmotllable a cops de fuet i l’ombra amb ganivetades en la seva silueta, l’ombra és la única que l’acompanya, com a en Peter Pan. |
 Robi i Luca són morts. El Gros i el Prim estan de cos present. Jeckiyll i Hyde han finit. l’August i el Blanc estan KO. I volen gaudir de la seva mort que te gust de pernil serrà, que fa mal com una bufetada ben donada, que es mou a ritme de rumba i que dóna vertigen... com una pirueta mortal. Els pallassos, els homes es moren per estar lluny de la vida, per veure-la, per recordar-la, per aprendre a gaudir-la. PUGILATUS és una lliçó afectuosa del suportar-se quotidià, d’estimar-se amb bogeria, de viure... junts.
Andrés Lima
|
 Vicente, generosament, ens invita a passar a la seva llar, o potser hem passat sense que se n’hagi adonat. Tot està completament atrotinat.
Un cop dins, veiem en Vicente funcionant amb les seves rutines quotidianes, però aquesta quotidianitat no té res a veure amb la que podíem esperar. Immediatament comença a viure experiències al·lucinatòries que ens faran viatjar del riure al plor amb extremada delicadesa. Descobrirà, i descobrirem, que va ser un gran artista i podrem veure si avui és el dia de desenterrar allò que li va donar tants èxits. |
 NULLPUNKT., neix de la peça FOS, creada l'any 2014 amb la intenció de posar en escena un número basat en el moviment i l'equilbri sobre un trapezi a baixa alçada, una recerca que començà l'any 2012/13.Després d'aquest embrió, ens trobem en la necessitat de madurar aquesta idea i linea de treball, amb la voluntat d'aprofundir i crear un univers on el trapezi passa a ser una prolongació del terra, creant així la imatge de un cos que pel sol fet d'estar, desestructura la imatge del propi element a través d'un joc de moviment continu, per perdre la identitat i la forma de les figures establerte |
 Dos homes que solament tenen un desig però el pes de la vida els ha llevat les ganes de seguir perseguint-ho. L'avorriment s'apodera d'ells, els absorbeix i els oculta. Un dia l'oportunitat de canvi els truca a la porta, el timbre que els fa despertar i alhora els espanta, els ofereix sorpreses, pors i l'aliment necessari per adonar-se que els desitjos no cal buscar-los fora, sempre es troben en un mateix, en el seu propi ésser. L'història de dos pallassos.
|
 La Banda Sonada és una orquestra de circ ambientada i dirigida per l'espectador amb les melodies de l'humor. viatjarem en el temps amb les simfonies clàssiques de coneguts músics. |
 ATR3S es un número de trapezi, on el 3 adquireix el focus de tot. 3 personatges que juguen sobre el
mateix element, que busquen la manera de subsistir en un cercle on sempre hi ha un tercer que
queda fora, on es trenca la perfecció del 2, de la parella,... i per què? Perquè jugar és més divertit a
3.
Darrera aquest número de trapezi doble a tres hi ha una incansable cerca per aconseguir les
màximes oportunitats i fluïdesa en aquesta manera de treballar l'element, fins ara desconeguda per |
 ATR3S és un espectacle on el nombre 3 adquireix el focus de tot. 3 personatges
que entre jocs, cordes i tombarelles busquen la forma de trencar amb la
perfecció de la parella, del 2, ... i per què? Perquè jugar és més divertit a 3.
Espectacle de circ i teatre d’humor, on la finalitat de tot és el joc, és passar-ho
bé, és fer riure, combinant tècniques aèries, acrobàcia de terra, corda i trapezi
doble. Tot a tres.
|
 Una pila de plomes llença a l'escenari un personatge que haurà de deslliurar-se d'una d'elles en especial, una ploma obstinada i enganxosa que l'embolica, el persegueix i, finalment, mostra el veritable camí pel qual només es pot creuar volant. El pallasso a Soloni ens dibuixa un vol, ens anima a reptar les lleis físiques resistint-nos, a través del riure, a tocar de peus a terra. Soloni és un petit viatge en el vol d'un pallasso. |
