En escena l’estructura d’un pont de ferro i un personatge en la seva sol.litud.
Un intèrval d’espera i esperança, un temps que transcorre i no deixa impassible.
El pont, una via,un camí, com a trajecte i horitzó on la Corcoles s’aixopluga.
Grisos, la inmensitat de matisos entre els extrems,els constants desajustos fins aconseguir
l’equilibri.
Gris és l’intèrval, elpunt de suspensió.
L’arribada,una incògnita.