“...satisfer la curiositat, tornar a
jugar, recordar que el món s'ha de
descobrir en viu, mirar uns ulls, donar
la mà, embolicar-se en un exercici no
preparat, convocar el risc d'atrevir-se,
de formar part d'un ritual sense
maquillatges, ni llums, ni colors, ni
músiques.
Una cosa crua, viva, franca i salvatge
que no se sap ben be fins on pot arribar.
I marxar.
Reprendre la ruta amb la sensació d'haver
deixat quelcom enrere. Però que no és la
cartera, ni l'abric, ni les claus.
Exúvia són uns moments per a retrobar-nos
i estimar el no sentit.
Una petita oportunitat a l'oportunitat.”