“...satisfer la curiositat, tornar a

jugar, recordar que el món s'ha de

descobrir en viu, mirar uns ulls, donar

la mà, embolicar-se en un exercici no

preparat, convocar el risc d'atrevir-se,

de formar part d'un ritual sense

maquillatges, ni llums, ni colors, ni

músiques.

Una cosa crua, viva, franca i salvatge

que no se sap ben be fins on pot arribar.

I marxar.

Reprendre la ruta amb la sensació d'haver

deixat quelcom enrere. Però que no és la

cartera, ni l'abric, ni les claus.

Exúvia són uns moments per a retrobar-nos

i estimar el no sentit.

Una petita oportunitat a l'oportunitat.”