Mercè Framis treballa en el teatre de titelles des de l'any 1992, i ha desenvolupat la seva activitat amb les companyies Framis Von Porat i Els Aquilinos Teatre. Des de l'any 2001 ha centrat el seu treball en el teatre d'ombres utilitzant com a font de llum el retroprojector de transparències. Mercè Framis ha treballat en la creació d'espectacles, la construcció de titelles, la televisió i la docència.
Eduard Arnalot, en Dudu, comença a fer el pallasso de manera natural ja des de ben petit, així que més tard, per donar forma a la seva inventiva, es forma amb professionals del clown i el mim com Eric de Bont, John Davidson, Moshe Cohen, Johnny Melvine i David Gol. A partir de l´any 1995 treballa com a clown i actor per a diferents muntatges amb companyies de teatre, clown i circ (Cous Cous Clown, Discípulos de Morales, La Fura dels Baus, S´arruga, Essència de Nit, Unicorns,…).
La companyia es crea el 1994 de la unió artística entre Gerardo Casali, el Negro (Argentina), i Rafa Espada, el Flaco (Barcelona). Els seus espectacles barregen el teatre i el circ, sempre sota la mirada del clown, creant un joc còmic on l'espectador se sentirà implicat. Han actuat en teatres i festivals d'Espanya, Itàlia, França, Argentina, Colòmbia i els Estats Units. Han intervingut en diversos programes de televisió i són col·laboradors habituals de l'ONG Pallassos sense Fronteres, que actua en diverses parts del món.
A l'equipatge que la companyia Sebas transporta pel món es poden trobar la manipulació d'objectes, els malabars, l'equilibri i el clown. És la seva una aproximació al món del circ que aposta per les tècniques clàssiques d'un gènere enriquit amb totes les possibilitats expressives del teatre gestual. La companyia és filla de Manuel Sebastià, un artista barceloní format al costat de professionals com Rogelio Rivel, Philippe Gaulier o Michel Dallaire.
Pepa Plana, actriu i pallassa catalana, és un referent nacional en el gènere per la qualitat dels seus espectacles i per la seva contribució a la visualització de les pallasses, entre les quals destaca com una de les figures europees. Es llicencià a l´Institut del Teatre de Barcelona l´any 1989 i després dels seus primers passos en diverses companyies va ser el 1998 que va fer el pas definitiu per crear la seva pròpia amb una clara intenció de fer teatre de pallassos pensat per a un públic adult.
Des dels seus inicis Cop de Clown barreja l´humor adult amb l´humor visual, i això fa que els seus espectacles siguin considerats per a tots els públics en el sentit més ampli. Espectacles compromesos i arriscats en els quals es busca, en cada un, una nova faceta del pallasso.
Resulta difícil trobar un àmbit de l'activitat artística que no interessi Adrián Schvarzstein. Aquest català d'adopció, combinació de diverses nacionalitats i format a tot Europa, passa per la vida sumant experiències amb avidesa: ha treballat en publicitat i televisió, ha estat assessor artístic de festivals, ha muntat escenografies, ha actuat i cantat en companyies d'òpera i música barroca... Amb tot, si hi ha un àmbit en el qual destaca especialment és el del teatre de carrer i el circ.
La companyia de l'Alba Sarraute està formada per aquesta clown, músic i acròbata, el trio de músics Roc Sala (piano), Àlex Guitart (percussió) i Pol Caturla (contrabaix) i l'equip tècnic Escènica Integral. S'inicia el 2007 amb Mirando a Yukali, un espectacle de circ i cabaret premiat a la Fira de Teatre de Tàrrega 2009 i al Festival Internacional de Pallasses d'Andorra 2009. És un espectacle amb més de 150 representacions, tant a Brasil com a Bolívia, Equador, França, Espanya, i enguany als importants festivals d'Avinyó i Chalon-sur-Saône (França).
Atempo Circ neix a Barcelona l´any 2009 com a companyia interessada per desenvolupar el llenguatge circense en relació amb altres arts del moviment i l´escena. Dins les nostres propostes conflueixen molts referents escènics. Aquest referents són la base per a la recerca d´un llenguatge comú i original, d'un alt nivell circense, molt energètic, poètic i visual. La companyia ha rebut els premis FAD Sebastià Gasch, Aplauso a la creació emergent 2009 i el premi al millor espectacle del Festival Umore Azoka 2010.
Com pot un personatge despertar, amb música, malabars i monocicles com a ingredients, la complicitat del públic? Com pot un manipulador d'artefactes amb rodes fer realitat el seu desig de convertir-se en estrella de la música? La resposta és, segons Boni, que cal recórrer a l'humor i els somnis. I això és exactament el que fa aquest home que va iniciar la seva carrera professional el 1982 al costat de Ramon Muñoz, Caroli, amb el qual va formar el duo Boni i Caroli.
La Bleda és el nom artístic d´Helena Escobar, una pallassa amb gran experiència en el teatre familiar i el clown infantil que va fundar la companyia de teatre que porta el nom del seu personatge. El treball d'aquesta companyia comença amb Històries de la Bleda el 2001, presentat a la Fira de Tàrrega del mateix any, un espectacle que no ha deixat de rodar fins avui. L´octubre de 2003 es presenta PalplantadaBleda amb gran èxit de públic, que presenta una evolució de la companyia cap al teatre clown i familiar.
La Industrial Teatrera és un mestissatge catalanomadrileny que surt de la trobada entre Jaume Navarro i Mamen Olías, artistes multidisplicinaris que busquen comunicar-se amb el públic a través del riure, el somriure i les emocions. En aquest camí, han portat els seus espectacles per tota la península Ibèrica, des d'Andorra a Portugal passant per totes les comunitats. I també han arribat a França, Itàlia, Alemanya, Holanda, el Regne Unit, Miami, Santo Domingo i Mèxic, entre altres llocs, utilitzant l'humor com a llenguatge universal.
La companyia La Corcoles neix al final de l´any 2010 fruit de la trobada dels dos artistes i creadors Andrés Melero i Mariona Moya, que comparteixen la inquietud de barrejar les experiències escèniques adquirides fins al moment ens els camps del circ, la dansa i el teatre de carrer, i també la voluntat de desenvolupar un llenguatge artístic propi, amb formes d'expressió escènica noves que s'aparten del llenguatge comercial i en una línia minimalista. La companyia resideix a l'espai de creació Can Cors de Celrà, Girona. El primer resultat d´aquesta trobada és Gris.
Noemí Díaz i Adrià Mascarell creen la companyia el 2008 a Brusel·les. Després formar-se al Centre Regional de les Arts del Circ a França (Lomme, Lilla), en portés acrobàtics i masteler xinès, decideixen especialitzar-se en la tècnica del quadrant aeri amb el mestre Yuri Sakalov (Escola Superior de Circ de Brusel·les). Després de Shake your ass i Shake your body, dues creacions de vint minuts, Shake shake shake és el primer espectacle de la companyia que gira per Europa des del juny 2010.
El circ ho embolcalla tot: el risc, la sorpresa constant, el desequilibri, el riure de tot per por al buit, el ple del plor i la remor del públic; la remor que respon a les qüestions de la teva existència, que respon al teu propi experiment vivencial i al joc d´aquest ofici que ens ha triat. El “més difícil encara´ es disfressa d´atreviment i provocació en la nostra imaginació, s´allunya del salt mortal i s´acosta a l´epicentre del risc de la creació. No volem xarxes de seguretat, ni marques, ni corrents, ni etiquetes.
Estropicio és una companyia fundada l'any 2009. Va crear el número de trapezi doble Contxita y Merzeditas amb Ruth Gascon i Asvin López el 2010, un número seleccionat pel projecte europeu Circ que o!. El 2011 estrenen l´espectacle Torcidos amb la resta dels membres de la companyia, Famara Pardo i Oriol Pita, els quals han treballat també a Blues de circ i TeatreNU. Van ser nominats com a companyia revelació als Premis Zirkolica de Circ de Catalunya 2011 amb Torcidos.
“Necessitem ritme. Necessitem anar i tornar de l’humor a la reflexió. Necessitem una combinació exacta entre la sorpresa, el joc i el dolor. Necessitem ser transportats a explosions a través d’un control total dels moviments. Necessitem espirals d’energia, batecs directes de pensament i emocions. Necessitem que la dansa sigui la veritat natural que agiti la nostra consciència i contragui les nostres ànimes”, Roberto Olivan
Sacude és una companyia de dansa vertical i dansa aèria que fusiona diferents arts com el teatre, el circ, la dansa, la música, el vídeo i la poesia. Mitjançant aquestes, expressen la seva disciplina a l'espai aeri, en l'arquitectura urbana i suburbana i en el paisatge rural, creant situacions impossibles i inusuals, el seu món particular, un món màgic amb el qual és possible sentir noves experiències. Treballen petit, mitjà i gran format.
Solfasirc porta a tota mena d'escenaris un còctel artístic format per una combinació d'equilibris, malabars i música. L'ànima de la companyia és Biel Rosselló, un geògraf que va canviar la meteorologia pel funambulisme, els monocicles i els objectes. Exmembre de la companyia Kabam, Rosselló ha abordat tot tipus de terrenys artístics, des del cinema fins a l'animació, passant per l'òpera. L'any 2005 funda Solfasirc i, dos anys més tard, presenta el seu primer espectacle, Benvinguts a Stròmboli.
Tilt! és una companyia formada per una australiana i un català fundada el 2002. Des de llavors han creat dos espectacles: Sense tiltol i Risc. Amb tècniques com les teles acrobàtiques i el trapezi amb elàstics —en els seus primers anys— i el fuet i el llançament de ganivets —actualment—, han actuat davant de públics d'Austràlia i Europa, sempre utilitzant l'humor visual com llenguatge transfronterer.

Pàgines